12 de junio de 2014

Els llibres de text.




L'ús dels llibres de text per a l'aprenentatge ha estat molt criticat pel fet de que són, en molts casos, una representació dels interessos socials i models que de forma subliminal influeixen a la vida dels alumnes. 

Aquí tenim algunes de les preguntes que ens podem fer quan tinguem un llibre a les nostres mans : 

  • Què és el primer que fas quan el tens a les teves mans? (Fullejar-lo, veure l'índex, et quedes en un capítol, ...) 



  •  Com el mires, des de quin lloc? (com alumna/e, futur mestra/e)



  • Què és el que primer crida la teva atenció, què és el que més t'importa d’ell? (dibuixos, colors, organització iestructura del llibre, ...)



  • Per què el triaries i per què no?



  • Segueix el currículum? Creus que dóna marges de llibertat?



  • Quina idea o concepte d'ensenyament transmet? (Reflexiu, repetitiu, innovador, ...)



  • Què estic disposada/t a fer amb ell?



  • Té en compte la diversitat (nivells d’aprenentatge, cultures, ...) ?



  •  Afavoreix l’ús de les TIC? 



  • Com està estructurat?(teoria, abundància o no d'activitats, només exercicis) 



  •  Existeix gradualitat en el desenvolupament dels continguts i activitats?



  • Quines activitats descartaries, quines deixaries? 



  • Series capaç de resoldre les activitats proposades?

Se sap que els llibres de text són representacions dels interessos de la societat (sexualitat, tipus de família, racisme...). Estic totalment convençuda de que, amb el pas del temps, les edtorials van millorant aquests aspectes i que es ben segur que hi ha llibres que són idonis per a l'aula. Però jo no sóc gaire partidaria, per ara, de l'ús dels llibres de text com a única eina dins de l'aula. Considero que un professor ha de ser capaç de crear els seus propis recursos per a que els seus alumnes aprenguin d'una forma significativa i motivats. A classe, en Martí ens va ensenyar el llibre del tutor. En aquest hi venien explicades totes les activitats que el professor podria dur a terme i també allò que hauria d'explicar. Amb aquest tipus de llibre, qualsevol persona podria ser un professor, no? 







Tenim examen a pdaaad?

Tenim examen a pdaaad?! 


Que extrany...vàrem entrar a classe i les taules ja no estaven posades formant un cercle. Entre la gent s'escoltaven rumors i rialles nerviosos...
 Alguns de seguida vam entendre que es tractava d'una trampa. Hauria estat molt contradictori fer un exàmen amb tot el que haviem parlat anteriorment a classe i a les conclusions, a vegades tant oposades a les anteriors, que haviem arribat.  

Així doncs, en Martí va repartir :









-"AAAAAAAHHHHHH"
-"UUUUUUUUFFFFFFFF"
-"Menys mal!"

i vam començar.



Em va agradar posar-me a la pell dels alumnes que havien fet aquestes proves feia pocs dies abans. De fet, vaig dubtar la resposta d'alguna de les preguntes i me les havia de llegir dos o tres cops perquè el model era totalment distint al que estem acostumats. 

Em sembla un molt bon avenç que les proves de competències promoguin l'ús del coneixement a partir de posar-lo en pràctica, d'haver de pensar i no pas memoritzar.





Els deures.

Els deures 


A partir de la lectura d'aquest articleque parla sobre els deures i fa qüestionar-nos la seva utilitat, vam obrir un debat en un espai del moodle. Allà, tothom va poder dir la seva opinió vers els deures.
Després d'haver llegit les aportacions dels meus companys, vaig decidir comentar la de l'Albert. En el seu escrit, ell proposa redefinir els deures. De seguida vaig entendre la seva idea perquè justament és la que jo comparteixo. 
Ell, posava un exemple deliciós: perquè no ensenyar les fraccions de forma pràctica? Demanar que portin o preparin un pastís per a després treballar amb ell. 

És una idea fantàstica! 

Aquesta va ser la meva resposta: 
Està clar, els deures han passat a ser un sac de pedres que absorbeixen temps i a més, com es fan amb desgana, no tenen cap mena d’utilitat. Coincideixo plenament en això de “redefinir” els deures ; ja ho diu la lectura, que no per més deures que tinguem això significa que aprendrem més!
La teva idea de portar un pastís a classe pot ser molt gustosa. Mira, jo també tenia pensades unes de idees per a redefinir els deures i aquí te n'exposo algunes de forma molt breu:
-[A classe es treballarà el diari, la revista] : Demanem uns “deures a priori” en els que haguem de portar a classe un exemplar del que es treballarà.

-[A classe hem treballat les plantes o flors] : Convidem als alumnes a portar totes les fulles, plantes o flors que vegin pel terra per a la següent sessió. Potser inclús ens portarien un test amb planta de casa seva!

-[A classe s’estan treballant els percentatges] : Observem i pensem (en època de rebaixes sobretot) el que podríem estalviar amb una oferta en concret.

- [Estem treballant la suma, resta, multiplicació, divisió] : Juguem a contar matrícules dels cotxes pel carrer.

I d’aquestes encara n’hi poden haver més!

En definitiva, si existeix alguna mena de “deures” que siguin només per a que allò treballat a l’aula pugui esdevenir real i agradable, han de ser totalment voluntaris. Que no suposi un sobre esforç fer-los. Es clar que potser hi haurà dies en que ningú porta res o no ho han trobat... però això no impedeix seguir fent classe i aprenent! 

Dues inicials, una societat.

Dues inicials, una societat. 


Per a començar la sessió, vàrem posar en comú aquelles diferències entre un artícle llegit sobre l'avaluació  i la proposta de la LOE. Ho vam fer dient les paraules clau extretes dels dos articles i la majoria de nosaltres, curiosament, havíem arribat a la mateixa comparació. 

I tot seguit... "Algú sap o se li acut QUI pot haver escrit aquest article?" 



Pensava. I la primera idea que va passar pel meu cap van ser noms d'homes. Quan en Cristian va dir en veu alta "Mari Carmen" tots vàrem esclatar a riure. Perquè? És veritat que aquest nom ens fa gràcia per diversos referents, un d'ells musical, però... De moment poquetes persones havien pensat en un nom femení, en una eminència femenina. 



Tot va canviar quan la Mireia va preguntar... UN MOMENT! Però és un home o una dona qui l'ha escrit. Va ser per a mi molt frustrant veure com allò que ja està establert es pensa més ràpid que no allò que pot ser o que inclús realment és. Maria Cristina Davinni era el nom. 

  Rols de gènere, PROU! 




En acabar la comparació : " Què va primer, objectius o continguts?" 

Neus Sanmarti

"L'avaluació és el procés de recollida i anàlisi d'informació destinat a descriure la realitat, emetre judicis a favor i facilitar la presa de decisions" Neus Sanmarti. 

+ Quina és la funció de l'AVALUACIÓ per a mi?

Per a mi una avaluació és aquell procés continu en el que, en aquest cas, la mestra o el mestre pren consciència d'aquelles competències que l'alumne va adquirint i a partir d'aquí pensa en com ha d'actuar per a que l'aprenentatge de l'alumne resulti útil. Una avaluació no ha de servir per a "etiquetar" als nens i nenes, sinó com a eina per a professor i alumnes. Per aquest motiu, no opino que les notes s'hagin de donar als alumnes durant el curs.

M'explico: molts cops, els alumnes entenen la "nota" com a número, categorització , "ximples" o "llestos". Si les activitats que realitzem a classe la mestra les avalia però la nota l'apunta en un espai personal, un lloc on l'alumne no hi accedeix, l'alumne estarà més atenent a la classe de correcció per a saber quin és el seu nivell i en què s'ha equivocat per a que no torni a passar. De l'altra forma, donant la nota al full de l'examen mateix, el procés d'aprenentatge coixeja: sé per experiència pròpia que aquest examen (o activitat) s'oblida passant a ser un número i no pas uns coneixements. L'alumne, en el cas de que ha tret bona nota, no torna a mirar l'examen, ¿perquè ho hauria de fer si ja sap que "s'ho sap molt bé?" (sense tenir en compte que potser ha "vomitat" tots els conceptes). I en el cas contrari ens trobem amb el mateix : un alumne que suspèn, no està gens motivat de revisar allò amb que s'ha equivocat, se sent decebut i no vol tornar a saber-ne res més.
















La piràmide d'Edgar Dale

La piràmide d'Edgar Dale

 


Responent la pregunta"amb què aprenc més? "vam ordenar els següents conceptes segons la nostra opinió.  
  • Llegir 
  • Veure i sentir 
  • Veure 
  • Sentir 
  • Dir 
  • Dir i fer 

Tot seguit, ens vam posar en parelles i vam haver de posar-nos d'acord i pensar un consens per a aquesta piràmide. I finalment, en grups de tres parelles vam fer un consens de les tres llistes. Va resultar molt difícil convèncer de què era el que era millor perquè cadascú ho pensava des d'un punt de vista diferent, això és evident. Però finalment vam obtenir una llista comuna.

Un cop tots els grups havien decidit, en Martí ens va ensenyar la següent imatge: 


Sorprenentment, coincidia amb la meva llista original. Em va fer molta gràcia haver-la encertat, va ser allò que se'n diu un "minut de glòria". 


Després,vam escoltar intrigats una anècdota  de Manuel Calvo Hernando molts curiosa i que a mi, em va fer pensar. És curiosa la forma arbitrària i freda que, la majoria de vegades, impera a les aules; 



10 de junio de 2014

"Diguem com avalues i et diré com ensenyes"

"Diguem com avalues i et diré com ensenyes"



Què és una rúbrica?

Una rúbrica és un conjunt de criteris i estàndards, generalment relacionats amb uns objectius destinats a l'aprenentatge, que s'utilitzen per a avaluar una activitat o treball. És una eina de qualificació destinada a realitzar l'avaluació d'una forma subjectiva però tenint uns criteris establerts. 

Un cop vist el vídeo i el mètode usat per l'escola, la majoria dels companys de l'aula ens vàrem quedar bocabadats. Personalment, trobo la rúbrica una eina perfecta per a que tothom sigui conscient d'aquells criteris que ha de tenir en compte per a fer una activitat o treball.


A la web Tresor de recursos hi tenim un vídeo on ho explica i uns exemples de rúbrica. 


I perquè... 


  • ...un número de caselles parells? 
    • Normalment ens costa escollir i molts cops caiem en la temptació de posar un entremig. Si les caselles són parelles, ens obliguem a posicionar-nos a una de les dues tendències. 
  • ...nivells "novell, aprenent, avançat, expert" 
    • Avaluar amb notes potser "tatxa" molt als alumnes i els desmotiva a continuar esforçant-se. Si els resultats possibles són de diferent nivell, des de novell a expert, la persona entén que no passa res perquè pot millorar-ho. 


També existixen altres tipus de rúbrica, com per exemple la que una companya ens va comentar : La diana d'aprenentatge .  Potser una opció més visual... 




Fem la nostra rúbrica. 

I com no hi ha bon aprenentatge sense dur-lo a la pràctica, en grups de 4 o 5 persones vam començar a pensar quins serien aquells aspectes avaluables en una exposició oral.Un cop cada grup va tenir finalitzada la seva pròpia rúbrica, va arribar el moment de posar-les en comú per a crear entre tots i totes un consens. 

La imatge personal va portar-nos a un debat molt interessant sobre perquè s'havia de tenir en compte :

  • Cadascú té un gust diferent i potser allò que per a una persona arregla l'altra ho veu d'anar per casa. 
  • Hi ha persones que venen de treballar i potser s'han embrutat... Per això han de treure pitjor nota? 
  •  Què té a veure l'aspecte de la persona si a mi el que m'interessa és el que m'explica? 
Tant jo com les meves companyes, mentre estàvem redactant els punts de la nostra rúbrica, vam voler tenir en compte la imatge personal bàsicament per un motiu: com bé ens va explicar la professora d'una altra matèria, a l'hora d'exposar un treball davant de persones que et poden contractar o no, sempre s'escull a aquell qui té un aspecte més "arreglat". Per a aquest motiu vam pensar que tindria un sentit començar a aplicar allò que ens trobarem a la vida real. 
Mentre el debat s'anava desenvolupant, jo m'imaginava als meus futurs alumnes fent una exposició oral... cadascú amb el seu estil, està clar. Baix el meu punt de vista, se sap que quan has de parlar formalment davant de persones que t'estan avaluant has de complir uns mínims d'higiene personal com anar net, per exemple. No considero que aquests mínims s'hagin d'imposar a la força i que arribin a puntuar, sinó que hauríem d'intentar trobar-li el sentit.; voler-los complir. No són uns aspectes que només s'hagin de dur a la pràctica quan s'exposa sino que en el dia a dia prenen importància. Sobre la higiene personal se n'aprèn conforme ens anem fent grans i està íntimament relacionada amb la salut de les persones.





Finalment,  vam acabar conjuntament la rúbrica pel Google Drive. Cada grup es va encarregar d'una secció. Aquí en tenim el resultat final :




    







Wikispaces

Wikispaces




 Sessió als ordinadors

Avui tocava introduir la "Wiki" perquè mitjançant aquesta treballarem el nostre anàlisi d'una escola

Anàlisi d'una escola: 


Caldrà visitar un centre escolar i, a partir d'una guia facilitada a classe, s'analitzaran una sèrie d'aspectes que tenen relació directa amb l'assignatura, com ara els llibres de text que es fan servir, la disposició de les aules, les programacions anuals, la visió del currículum per part del professorat, etc. Tots els components del grup hauran de visitar obligatòriament el centre. 


El treball es recollirà en una "Wiki" comuna per al grup i s'exposarà oralment a final de curs.


De seguida, vam començar a buscar i buscar escoles on poder anar. Ens agradaria poder-les visitar totes però com no és possible estem comentant de comparar-ne dues .Aquelles que poden ser útils per a nosaltres i també una de les dues s'adapti als nostres "objectius".  

Aquí  tenim l'enllaç de l'anàlisi de les dues escoles que vam visitar : l'escola Liberi i l'escola Carles I. 

La realització d'aquest treball ha estat per a mi una gran experiència.