Dues inicials, una societat.

Dues inicials, una societat. 

Per a començar la sessió, vàrem posar en comú aquelles diferències entre un artícle llegit sobre l'avaluació  i la proposta de la LOE. Ho vam fer dient les paraules clau extretes dels dos articles i la majoria de nosaltres, curiosament, havíem arribat a la mateixa comparació. 

I tot seguit... "Algú sap o se li acut QUI pot haver escrit aquest article?" 

Pensava. I la primera idea que va passar pel meu cap van ser noms d'homes. Quan en Cristian va dir en veu alta "Mari Carmen" tots vàrem esclatar a riure. Perquè? És veritat que aquest nom ens fa gràcia per diversos referents, un d'ells musical, però... De moment poquetes persones havien pensat en un nom femení, en una eminència femenina. 

Tot va canviar quan la Mireia va preguntar... UN MOMENT! Però és un home o una dona qui l'ha escrit. Va ser per a mi molt frustrant veure com allò que ja està establert es pensa més ràpid que no allò que pot ser o que inclús realment és. Maria Cristina Davinni era el nom. 

  Rols de gènere, PROU! 

En acabar la comparació : " Què va primer, objectius o continguts?" 

Neus Sanmarti

"L'avaluació és el procés de recollida i anàlisi d'informació destinat a descriure la realitat, emetre judicis a favor i facilitar la presa de decisions" Neus Sanmarti. 

+ Quina és la funció de l'AVALUACIÓ per a mi?

Per a mi una avaluació és aquell procés continu en el que, en aquest cas, la mestra o el mestre pren consciència d'aquelles competències que l'alumne va adquirint i a partir d'aquí pensa en com ha d'actuar per a que l'aprenentatge de l'alumne resulti útil. Una avaluació no ha de servir per a "etiquetar" als nens i nenes, sinó com a eina per a professor i alumnes. Per aquest motiu, no opino que les notes s'hagin de donar als alumnes durant el curs.

M'explico: molts cops, els alumnes entenen la "nota" com a número, categorització , "ximples" o "llestos". Si les activitats que realitzem a classe la mestra les avalia però la nota l'apunta en un espai personal, un lloc on l'alumne no hi accedeix, l'alumne estarà més atenent a la classe de correcció per a saber quin és el seu nivell i en què s'ha equivocat per a que no torni a passar. De l'altra forma, donant la nota al full de l'examen mateix, el procés d'aprenentatge coixeja: sé per experiència pròpia que aquest examen (o activitat) s'oblida passant a ser un número i no pas uns coneixements. L'alumne, en el cas de que ha tret bona nota, no torna a mirar l'examen, ¿perquè ho hauria de fer si ja sap que "s'ho sap molt bé?" (sense tenir en compte que potser ha "vomitat" tots els conceptes). I en el cas contrari ens trobem amb el mateix : un alumne que suspèn, no està gens motivat de revisar allò amb que s'ha equivocat, se sent decebut i no vol tornar a saber-ne res més.