El sac de la sabiesa

L'hora de sopar i unes cadires. 

Ostres! Els horaris d'aquest semestre no són del tot desitjables...Dilluns i dimecres el 7B marxa cap a casa a les 21:30, just l'hora de sopar, i la majoria de nosaltres tenim una bona estona per a arribar a casa... 

Abans d'entrar a l'aula era el que em rondava pel cap : "Ja voràs, la matèria de les 20h no l'aprofitaré del tot perquè tindré gana i estaré esgotada"  L'única esperança estava en la forma de fer la classe del professor. 

Així doncs, vam baixar cap a l'aula. La meva primera impressió va ser pensar que estaven col·locant bé les cadires per a donar pas a la classe vinent. Força revitalitzant va ser la sensació de saber que les cadires estaven en rotllana per a nosaltres, de moment la cosa començava molt bé!

I d'aquí en va sortir una petita reflexió, ja pensada abans, sobre la col·locació de les cadires en una aula: 

M'agrada fer la classe en cercle perquè així puc veure la cara de tots i totes els companys. A més a més, el professor passa a ser un membre igual de la rotllana sense crear una distància exagerada entre els dos diferents rols. Fer-ho així pot fer augmentar la concentració i l'interès de tots nosaltres ja que ens trobem involucrats al assumpte que s'està tractant per igual. 

Un cop tots els companys varen arribar, el professor va asseure a la cadira i es va presentar. El seu nom és Martí i, per tant, com "el professor" ja no és un desconegut al blog a partir d'aquesta entrada l'aniré citant pel seu nom. Seguidament, vam fer una ronda de presentacions que consistia en respondre aquestes preguntes:

• Qui ets?
• Perquè vas decidir estudiar Educació Primària? 
• Pots explicar algunes experiències anteriors en el món de l'educació?  

I aquesta va ser la resposta que aproximàdament recordo :

"Hola, em dic Esther i vaig decidir estudiar Educació Primària perquè des de petita m'ha agradat la professió i a més considero que s'ha d'invertir el futur, els nens, que de moment la cosa "pinta malament". A part, gaudeixo i em sento molt realitzada amb la companyia i l'activitat que m'aporten, realment de moment em fan molt feliç. "

No van ser les paraules exactes com ja es pot imaginar, les he redactat una mica millor del que oralment ho pogués dir. De totes formes, aquestes són les respostes que jo realment opino breument escrites.

Després, en Martí ens va llegir un conte per a acomiadar-nos i marxar cap a casa. I fa així: 

El sac de la sabiesa

L’aranya Yaví es considerava l’ésser viu més intel·ligent del món. Com no volia que ningú fos més llesta que ella va començar a agafar els coneixements i els enginys i ho guardava tot en un sac, fins que es va tornar molt pesat i difícil de transportar.

Llavors va tenir una idea: amagar el sac en el tronc de l’arbre més alt que coneixia. Es va subjectar el sac a les potes del darrere i va començar a pujar a l’arbre, però el sac pesava massa. En aquell moment passava un colom i li va aconsellar que se’l poses a l’esquena ja que li seria més fàcil.

La Yaví es va quedar astorada i avergonyida perquè el colom tenia raó. Ella creia que posseïa tota la saviesa del món però s’equivocà perquè un colom va demostrar ser més intel·ligent que ella, i molt avergonyida va deixar caure el sac, i al xocar contra el terra es va trencar i tota la intel·ligència va anar a parar a cada persona, animal i criatura de la Terra.

En l’actualitat no hi ha ningú que no sàpiga res ni ningú que ho sàpiga tot.

Fi.

Em va agradar moltíssim la frase final :  "No hi ha ningú que no sàpiga res ni ningú que ho sàpiga tot". De tot s'aprèn i no hi ha ningú que sàpiga tots els coneixements possibles. Jo opino que de tot s'aprén quelcom; cada dia, cada persona, cada situació, cada moment ens pot fer aprendre ja sigui voluntària com involuntàriament. Deixem el cap ben obert a noves idees i coneixerem una mica més el món que ens envolta!

Abans de marxar, en Martí va comentar la possibilitat d'utilitzar el twitter, una eina que pot resultar molt útil per a portar fora de l'aula el que s'ha parlar a classe. A tots ens va semblar molt interessant i a la vegada divertit. Alguns companys encara no sabien què era però igualment semblaven molt entusiasmats.

Vaig arribar a casa alegre, la veritat és que la primera impressió va ser molt positiva.