Els deures
A partir de la lectura d'aquest article, que parla sobre els deures i fa qüestionar-nos la seva utilitat, vam obrir un debat en un espai del moodle. Allà, tothom va poder dir la seva opinió vers els deures.
Després d'haver llegit les aportacions dels meus companys, vaig decidir comentar la de l'Albert. En el seu escrit, ell proposa redefinir els deures. De seguida vaig entendre la seva idea perquè justament és la que jo comparteixo.
Ell, posava un exemple deliciós: perquè no ensenyar les fraccions de forma pràctica? Demanar que portin o preparin un pastís per a després treballar amb ell.
És una idea fantàstica!
Aquesta va ser la meva resposta:
Està clar, els deures han passat a ser un sac de pedres que absorbeixen temps i a més, com es fan amb desgana, no tenen cap mena d’utilitat. Coincideixo plenament en això de “redefinir” els deures ; ja ho diu la lectura, que no per més deures que tinguem això significa que aprendrem més!
La teva idea de portar un pastís a classe pot ser molt gustosa. Mira, jo també tenia pensades unes de idees per a redefinir els deures i aquí te n'exposo algunes de forma molt breu:
-[A classe es treballarà el diari, la revista] : Demanem uns “deures a priori” en els que haguem de portar a classe un exemplar del que es treballarà.
-[A classe hem treballat les plantes o flors] : Convidem als alumnes a portar totes les fulles, plantes o flors que vegin pel terra per a la següent sessió. Potser inclús ens portarien un test amb planta de casa seva!
-[A classe s’estan treballant els percentatges] : Observem i pensem (en època de rebaixes sobretot) el que podríem estalviar amb una oferta en concret.
- [Estem treballant la suma, resta, multiplicació, divisió] : Juguem a contar matrícules dels cotxes pel carrer.
I d’aquestes encara n’hi poden haver més!
No hay comentarios:
Publicar un comentario