Lectura.

Comentem la lectura

Després d'haver llegit la lectura de Lawrence Stenhouse "La investigación del currículum y el arte del profesor" vam posar en comú allò que ens va agradar més o no vam entendre. La majoria de nosaltres vam coincidir en que la comparació amb l'art i amb el teatre amb la educació que l'autor realitza ens va semblar molt apropiada i interessant. A continuació penjo una fotografia amb els meus propis apunts de la lectura en els quals hi ha fragments extrets d'aquesta.

Una de les frases que més em va impactar de la lectura i a la qual vull donar èmfasi és:  "ni profesores ni alumnos reconocen la enseñanza como arte". I és lamentablement cert. Aquí al nostre país actualment no s'atorga la importància que es mereix a l'educació. Comparant-ho amb els sistemes educatius de Corea del Sud i Finlàndia podem observar en els resultats PISA que la nostra posició és preocupant: 

                                                            Resultats de ciències:

I no només venen a ser els resultats de l'informe PISA el que a mi em sembla alarmant, sino la concepció que socialment es té sobre l'educació i dels professors. Aquí, fer la carrera per a estudiar educació moltes persones la tatxen de FÀCIL, "d'enganxar gomets". I no només persones que no cursa la carrera sinó també mateixos estudiants del grau que es queixen d'algunes matèries perquè són "massa difícils" tot dient que "jo no em vaig matricular a Educació Primària per a fer coses difícils". A mi em bull la sang quan escolto o veig actituds que van per l'estil, em pregunto com poden ser tant ignorants de  dir aquestes paraules. Per a mi, ser mestre és dedicació, és paciència, és actualització constant, és la eina de canvi, és energia, és comprensió, és diàleg, és creativitat, és no quedar-se quiet, és esforç, és material a preparar, són tant dies durs com alegres, són problemes dins i fora l'aula, són molts estereotips per a vèncer, són activitats a planejar, són vides a tenir en compte. Tenim a les nostres mans futures persones adultes que hauran d'estar preparades per a viure en societat. No podem permetre que ningú se'n rigui del futur. És clar que observant el passat és més que comprensible que sembli bufar i fer ampolles ser un docent (d'aquells que tenen el llibre com a Bíblia ).
 Però la possibilitat de canvi està en nosaltres, els futurs docents. Nosaltres podem canviar aquest futur, som la base de la societat. Creadors de persones crítiques, creatives i amb motivació. Aquell/a qui no està disposat a canviar i pensa permetre que tot segueixi igual que si us plau, canviï el xip. Tots hem estat alumnes als qui no els ha agradat estudiar perquè som fills d'un sistema educatiu mal formulat. S'ha acabat de veure amb mals ulls l'escola i el coneixement. Fem que la nostra generació lluiti per a acabar amb la ignorància, vagància i la resignació. Girem la truita!

ACTIVITAT

Batejar l'article