Coneixem-nos.

Començem coneixent-nos i situacions d'aula 

El dimecres va arribar i, amb moltes ganes, vam començar la classe. Un altre cop, les cadires col·locades en rotllana, tots ens preguntàvem què faríem.

El Martí ens va repartir uns papers. En aquestes hi havia unes preguntes les quals es tractava de contestar amb el nom d'algun company que estigués en la mateixa situació que tu. Aquí deixo l'escàner del full:

De seguida, vaig adonar-me de que ens hauríem de moure per a esbrinar les respostes i així ho vaig fer. Alhora, alguns companys també van decidir-se a deixar la cadira i començar  preguntar. Al cap de l'estona la classe es va convertir en un guirigall de gent parlant per aquí i per allà. Rient, alçant la veu, corrent a escriure i inclús alguns de nosaltres ballant, vam acabar de respondre les tretze preguntes. 

Un cop acabada l'activitat vam repartir-nos en tres grups. Ara tocava fer un rol d'aula, és a dir, inventar-nos una situació que es pot donar a una aula per a després ser capaços d'observar què estava passant. 

No ens va costar gaire de decidir. La nostra situació seria la següent:  

A l'aula s'hi poden distingir tres grups de nens : 

• Els que molesten ( el líder i els seus dos fidels seguidors)
• Els que són molestats ( i en especial un, en Xavi, el qual rep totes les burles) 
• Els que estan al seu món parlant de coses. 

 Quan el professor arriba i comença a impartir la matèria, els que molesten es passen una bona estona fent la punyeta al Xavi i al seu amic. Cada cop les rialles i burles es van exagerant fins que arriba un moment en el que el professor decideix emportar-se al líder dels que molesten amb el director. No ha pogut suportar els nervis i tampoc ha estat capaç de millorar la situació de l'aula. 

El meu paper en el rol era de seguidora del "lider". Realment estar dins d'aquella situació , encara que fos fingida, em va fer adonar i recordar que quan estem capficats en alguna cosa és difícil que cridin la nostra atenció. Per molt que el professor cridés, nosaltres no li fèiem cap mena de cas. La capacitat de controlar cada alumne de l'aula ha de ser un objectiu a assolir del professor. Conèixer cadascun pot ajudar a saber què fer i com fer-ho per a evitar situacions no desitjables a l'aula.

Evidentment, cada grup-classe és totalment diferent i per això no considero que es puguin escriure una mena de passos a seguir en situacions d'aquest estil. Tot i així, si jo hagués estat professora en aquella situació, potser el que hauria fet seria: 

1. Detectar el problema : El "líder" està molestant a un alumne que està davant seu i els dos seguidors l'ajuden. 
2. Cridar l'atenció de tots : ja sigui pujant a una cadira o taula, fent un soroll que els sobti. En el cas de que això no funcioni o segueixin amb la mateixa conducta els faria moure de lloc. Col·locar-los en rotllana i parlar sobre què estava passant. 

Per a mi són molt importants els lligams d'acceptació i de respecte que es creen dins d'una aula. Aquests s'aconsegueixen treballant i fent activitats per a que no siguin desconeguts i s'acceptin els uns als altres. No cal ser amic de tothom, però respectar als demés és necessari.  

Després d'haver vist les diferents situacions d'aula dels altres companys vam fer un debat sobre el que havíem presenciat:

• A la primera situació s'hi veien uns altres examinant-se. Una alumna es queixava de que el del costat l'estava copiant; l'altra que ja volia saber si optaven a recuperar; i l'altra que preguntava si havia aprovat. La professora es mostrava indiferent a totes aquestes aportacions. 
• A la segona situació, la del meu grup, s'observava el que ja he explicat anteriorment : alumnes que molesten i professor que no aguanta la situació. 
• La tercera situació començava amb una reunió de pares on el mestre explica el model inclusiu de l'escola. Després, quan passem a veure els alumnes veiem que s'emporten als alumnes nous a una aula d'acollida. 

Durant el debat va sorgir a partir de la tercera situació...

Aules d'acollida si...o no?

Es ben segur que els alumnes que no saben una llengua necessiten aprendre-la per a així poder seguir les classes i comprendre-les. Aquest és un assumpte del que no em trobo del tot segura ja que no m'he informat suficientment sobre els avantatges o desavantatges...però a primera vista considero que no és negatiu no saber un idioma i que entre tots els companys poden ajudar a que aquest nen o nena nouvingut se senti còmode i acceptat.

La classe va acabar però nosaltres hauriem debatit hores i hores.