Els llibres de text.

L'ús dels llibres de text per a l'aprenentatge ha estat molt criticat pel fet de que són, en molts casos, una representació dels interessos socials i models que de forma subliminal influeixen a la vida dels alumnes. 

Aquí tenim algunes de les preguntes que ens podem fer quan tinguem un llibre a les nostres mans : 

• Què és el primer que fas quan el tens a les teves mans? (Fullejar-lo, veure l'índex, et quedes en un capítol, ...) 

•  Com el mires, des de quin lloc? (com alumna/e, futur mestra/e)

• Què és el que primer crida la teva atenció, què és el que més t'importa d’ell? (dibuixos, colors, organització iestructura del llibre, ...)

• Per què el triaries i per què no?

• Segueix el currículum? Creus que dóna marges de llibertat?

• Quina idea o concepte d'ensenyament transmet? (Reflexiu, repetitiu, innovador, ...)

• Què estic disposada/t a fer amb ell?

• Té en compte la diversitat (nivells d’aprenentatge, cultures, ...) ?

•  Afavoreix l’ús de les TIC? 

• Com està estructurat?(teoria, abundància o no d'activitats, només exercicis) 

•  Existeix gradualitat en el desenvolupament dels continguts i activitats?

• Quines activitats descartaries, quines deixaries? 

• Series capaç de resoldre les activitats proposades?

Se sap que els llibres de text són representacions dels interessos de la societat (sexualitat, tipus de família, racisme...). Estic totalment convençuda de que, amb el pas del temps, les edtorials van millorant aquests aspectes i que es ben segur que hi ha llibres que són idonis per a l'aula. Però jo no sóc gaire partidaria, per ara, de l'ús dels llibres de text com a única eina dins de l'aula. Considero que un professor ha de ser capaç de crear els seus propis recursos per a que els seus alumnes aprenguin d'una forma significativa i motivats. A classe, en Martí ens va ensenyar el llibre del tutor. En aquest hi venien explicades totes les activitats que el professor podria dur a terme i també allò que hauria d'explicar. Amb aquest tipus de llibre, qualsevol persona podria ser un professor, no? 

Tenim examen a pdaaad?

Tenim examen a pdaaad?! 

Que extrany...vàrem entrar a classe i les taules ja no estaven posades formant un cercle. Entre la gent s'escoltaven rumors i rialles nerviosos...

 Alguns de seguida vam entendre que es tractava d'una trampa. Hauria estat molt contradictori fer un exàmen amb tot el que haviem parlat anteriorment a classe i a les conclusions, a vegades tant oposades a les anteriors, que haviem arribat.  

Així doncs, en Martí va repartir :

-"AAAAAAAHHHHHH"
-"UUUUUUUUFFFFFFFF"
-"Menys mal!"

i vam començar.

Em va agradar posar-me a la pell dels alumnes que havien fet aquestes proves feia pocs dies abans. De fet, vaig dubtar la resposta d'alguna de les preguntes i me les havia de llegir dos o tres cops perquè el model era totalment distint al que estem acostumats. 

Em sembla un molt bon avenç que les proves de competències promoguin l'ús del coneixement a partir de posar-lo en pràctica, d'haver de pensar i no pas memoritzar.

Els deures.

Els deures 

A partir de la lectura d'aquest article, que parla sobre els deures i fa qüestionar-nos la seva utilitat, vam obrir un debat en un espai del moodle. Allà, tothom va poder dir la seva opinió vers els deures.

Després d'haver llegit les aportacions dels meus companys, vaig decidir comentar la de l'Albert. En el seu escrit, ell proposa redefinir els deures. De seguida vaig entendre la seva idea perquè justament és la que jo comparteixo. 

Ell, posava un exemple deliciós: perquè no ensenyar les fraccions de forma pràctica? Demanar que portin o preparin un pastís per a després treballar amb ell. 

És una idea fantàstica! 

Aquesta va ser la meva resposta: 

Està clar, els deures han passat a ser un sac de pedres que absorbeixen temps i a més, com es fan amb desgana, no tenen cap mena d’utilitat. Coincideixo plenament en això de “redefinir” els deures ; ja ho diu la lectura, que no per més deures que tinguem això significa que aprendrem més!

La teva idea de portar un pastís a classe pot ser molt gustosa. Mira, jo també tenia pensades unes de idees per a redefinir els deures i aquí te n'exposo algunes de forma molt breu:

-[A classe es treballarà el diari, la revista] : Demanem uns “deures a priori” en els que haguem de portar a classe un exemplar del que es treballarà.

-[A classe hem treballat les plantes o flors] : Convidem als alumnes a portar totes les fulles, plantes o flors que vegin pel terra per a la següent sessió. Potser inclús ens portarien un test amb planta de casa seva!

-[A classe s’estan treballant els percentatges] : Observem i pensem (en època de rebaixes sobretot) el que podríem estalviar amb una oferta en concret.

- [Estem treballant la suma, resta, multiplicació, divisió] : Juguem a contar matrícules dels cotxes pel carrer.

I d’aquestes encara n’hi poden haver més!

En definitiva, si existeix alguna mena de “deures” que siguin només per a que allò treballat a l’aula pugui esdevenir real i agradable, han de ser totalment voluntaris. Que no suposi un sobre esforç fer-los. Es clar que potser hi haurà dies en que ningú porta res o no ho han trobat... però això no impedeix seguir fent classe i aprenent! 

Dues inicials, una societat.

Dues inicials, una societat. 

Per a començar la sessió, vàrem posar en comú aquelles diferències entre un artícle llegit sobre l'avaluació  i la proposta de la LOE. Ho vam fer dient les paraules clau extretes dels dos articles i la majoria de nosaltres, curiosament, havíem arribat a la mateixa comparació. 

I tot seguit... "Algú sap o se li acut QUI pot haver escrit aquest article?" 

Pensava. I la primera idea que va passar pel meu cap van ser noms d'homes. Quan en Cristian va dir en veu alta "Mari Carmen" tots vàrem esclatar a riure. Perquè? És veritat que aquest nom ens fa gràcia per diversos referents, un d'ells musical, però... De moment poquetes persones havien pensat en un nom femení, en una eminència femenina. 

Tot va canviar quan la Mireia va preguntar... UN MOMENT! Però és un home o una dona qui l'ha escrit. Va ser per a mi molt frustrant veure com allò que ja està establert es pensa més ràpid que no allò que pot ser o que inclús realment és. Maria Cristina Davinni era el nom. 

  Rols de gènere, PROU! 

En acabar la comparació : " Què va primer, objectius o continguts?" 

Neus Sanmarti

"L'avaluació és el procés de recollida i anàlisi d'informació destinat a descriure la realitat, emetre judicis a favor i facilitar la presa de decisions" Neus Sanmarti. 

+ Quina és la funció de l'AVALUACIÓ per a mi?

Per a mi una avaluació és aquell procés continu en el que, en aquest cas, la mestra o el mestre pren consciència d'aquelles competències que l'alumne va adquirint i a partir d'aquí pensa en com ha d'actuar per a que l'aprenentatge de l'alumne resulti útil. Una avaluació no ha de servir per a "etiquetar" als nens i nenes, sinó com a eina per a professor i alumnes. Per aquest motiu, no opino que les notes s'hagin de donar als alumnes durant el curs.

M'explico: molts cops, els alumnes entenen la "nota" com a número, categorització , "ximples" o "llestos". Si les activitats que realitzem a classe la mestra les avalia però la nota l'apunta en un espai personal, un lloc on l'alumne no hi accedeix, l'alumne estarà més atenent a la classe de correcció per a saber quin és el seu nivell i en què s'ha equivocat per a que no torni a passar. De l'altra forma, donant la nota al full de l'examen mateix, el procés d'aprenentatge coixeja: sé per experiència pròpia que aquest examen (o activitat) s'oblida passant a ser un número i no pas uns coneixements. L'alumne, en el cas de que ha tret bona nota, no torna a mirar l'examen, ¿perquè ho hauria de fer si ja sap que "s'ho sap molt bé?" (sense tenir en compte que potser ha "vomitat" tots els conceptes). I en el cas contrari ens trobem amb el mateix : un alumne que suspèn, no està gens motivat de revisar allò amb que s'ha equivocat, se sent decebut i no vol tornar a saber-ne res més.

La piràmide d'Edgar Dale

La piràmide d'Edgar Dale

 

Responent la pregunta"amb què aprenc més? "vam ordenar els següents conceptes segons la nostra opinió.  

• Llegir 

• Veure i sentir 

• Veure 

• Sentir 

• Dir 

• Dir i fer 

Tot seguit, ens vam posar en parelles i vam haver de posar-nos d'acord i pensar un consens per a aquesta piràmide. I finalment, en grups de tres parelles vam fer un consens de les tres llistes. Va resultar molt difícil convèncer de què era el que era millor perquè cadascú ho pensava des d'un punt de vista diferent, això és evident. Però finalment vam obtenir una llista comuna.

Un cop tots els grups havien decidit, en Martí ens va ensenyar la següent imatge: 

Sorprenentment, coincidia amb la meva llista original. Em va fer molta gràcia haver-la encertat, va ser allò que se'n diu un "minut de glòria". 

Després,vam escoltar intrigats una anècdota  de Manuel Calvo Hernando molts curiosa i que a mi, em va fer pensar. És curiosa la forma arbitrària i freda que, la majoria de vegades, impera a les aules; 

"Diguem com avalues i et diré com ensenyes"

"Diguem com avalues i et diré com ensenyes"

Què és una rúbrica?

Una rúbrica és un conjunt de criteris i estàndards, generalment relacionats amb uns objectius destinats a l'aprenentatge, que s'utilitzen per a avaluar una activitat o treball. És una eina de qualificació destinada a realitzar l'avaluació d'una forma subjectiva però tenint uns criteris establerts. 

Un cop vist el vídeo i el mètode usat per l'escola, la majoria dels companys de l'aula ens vàrem quedar bocabadats. Personalment, trobo la rúbrica una eina perfecta per a que tothom sigui conscient d'aquells criteris que ha de tenir en compte per a fer una activitat o treball.

A la web Tresor de recursos hi tenim un vídeo on ho explica i uns exemples de rúbrica. 

I perquè... 

• ...un número de caselles parells? 
• Normalment ens costa escollir i molts cops caiem en la temptació de posar un entremig. Si les caselles són parelles, ens obliguem a posicionar-nos a una de les dues tendències. 
• ...nivells "novell, aprenent, avançat, expert" 
• Avaluar amb notes potser "tatxa" molt als alumnes i els desmotiva a continuar esforçant-se. Si els resultats possibles són de diferent nivell, des de novell a expert, la persona entén que no passa res perquè pot millorar-ho. 

També existixen altres tipus de rúbrica, com per exemple la que una companya ens va comentar : La diana d'aprenentatge .  Potser una opció més visual... 

Fem la nostra rúbrica. 

I com no hi ha bon aprenentatge sense dur-lo a la pràctica, en grups de 4 o 5 persones vam començar a pensar quins serien aquells aspectes avaluables en una exposició oral.Un cop cada grup va tenir finalitzada la seva pròpia rúbrica, va arribar el moment de posar-les en comú per a crear entre tots i totes un consens. 

La imatge personal va portar-nos a un debat molt interessant sobre perquè s'havia de tenir en compte :

• Cadascú té un gust diferent i potser allò que per a una persona arregla l'altra ho veu d'anar per casa. 
• Hi ha persones que venen de treballar i potser s'han embrutat... Per això han de treure pitjor nota? 
•  Què té a veure l'aspecte de la persona si a mi el que m'interessa és el que m'explica? 

Tant jo com les meves companyes, mentre estàvem redactant els punts de la nostra rúbrica, vam voler tenir en compte la imatge personal bàsicament per un motiu: com bé ens va explicar la professora d'una altra matèria, a l'hora d'exposar un treball davant de persones que et poden contractar o no, sempre s'escull a aquell qui té un aspecte més "arreglat". Per a aquest motiu vam pensar que tindria un sentit començar a aplicar allò que ens trobarem a la vida real. 

Mentre el debat s'anava desenvolupant, jo m'imaginava als meus futurs alumnes fent una exposició oral... cadascú amb el seu estil, està clar. Baix el meu punt de vista, se sap que quan has de parlar formalment davant de persones que t'estan avaluant has de complir uns mínims d'higiene personal com anar net, per exemple. No considero que aquests mínims s'hagin d'imposar a la força i que arribin a puntuar, sinó que hauríem d'intentar trobar-li el sentit.; voler-los complir. No són uns aspectes que només s'hagin de dur a la pràctica quan s'exposa sino que en el dia a dia prenen importància. Sobre la higiene personal se n'aprèn conforme ens anem fent grans i està íntimament relacionada amb la salut de les persones.

Finalment,  vam acabar conjuntament la rúbrica pel Google Drive. Cada grup es va encarregar d'una secció. Aquí en tenim el resultat final :

    

Wikispaces

Wikispaces

 Sessió als ordinadors

Avui tocava introduir la "Wiki" perquè mitjançant aquesta treballarem el nostre anàlisi d'una escola: 

Anàlisi d'una escola: 

Caldrà visitar un centre escolar i, a partir d'una guia facilitada a classe, s'analitzaran una sèrie d'aspectes que tenen relació directa amb l'assignatura, com ara els llibres de text que es fan servir, la disposició de les aules, les programacions anuals, la visió del currículum per part del professorat, etc. Tots els components del grup hauran de visitar obligatòriament el centre. 

El treball es recollirà en una "Wiki" comuna per al grup i s'exposarà oralment a final de curs.

De seguida, vam començar a buscar i buscar escoles on poder anar. Ens agradaria poder-les visitar totes però com no és possible estem comentant de comparar-ne dues .Aquelles que poden ser útils per a nosaltres i també una de les dues s'adapti als nostres "objectius".  

Aquí  tenim l'enllaç de l'anàlisi de les dues escoles que vam visitar : l'escola Liberi i l'escola Carles I. 

La realització d'aquest treball ha estat per a mi una gran experiència. 

Currículum

Treballem amb el currículum 

Fa una sessions , vàrem parlar sobre què vol dir ser competent : Capacitat d'entendre i aplicar coneixements en diferents situacions. Per exemple, sóc competent en lectura si sé llegir diferents tipus de lectures en diversos llocs i situacions. 

I bé, durant aquestes sessions anirem treballant el currículum. Objectius, estructura, àrees, distribució horària, etc. Mentre anem comentant van sorgint tot de preguntes, algunes d'aquestes les acabem responent però algunes d'altres no, caldrà esperar per a respondre-les.  

  

Estructura i distribució horària.

Estructura i distribució horària

ESTRUCTURA DEL CURRÍCULUM

El currículum és el conjunt dels objectius, continguts, metodologies i criteris d’avaluació de les diferents àrees, conjuntament amb la contribució de l’àrea a l’adquisició de les competències bàsiques. Els apartats del currículum de cada àrea són:

• · Introducció
• Competències pròpies de l’àrea
• Contribució de l’àrea a les competències bàsiques
• Estructura dels continguts
• Consideracions sobre el desenvolupament del currículum

• · Objectius
• · Continguts
• · Connexions amb altres matèries
• · Criteris d’avaluació

A l’apartat competències pròpies de cada àrea es concreten les competències que es treballen amb més intensitat des de l’àrea. L’apartat contribució de l’àrea a les competències bàsiques recull l’apor-

tació de l’àrea a l’assoliment de les diferents competències. A la resta d’apartats s’explica l’estructuradels continguts de cada àrea i es fan consideracions sobre la metodologia didàctica i l’avaluació.

Els objectius de l’àrea són el conjunt d’aprenentatges definits en termes de capacitats, que concreten per a cada àrea el que s’espera que l’alumnat adquireixi. Els continguts, organitzats per cicles, són els objectes d’aprenentatge i els coneixements, presentats de forma integrada (conceptuals, procedimentals i actitudinals), que col·laboren en l’adquisició dels objectius i de les competències bàsiques. 

L’apartat de connexions amb altres àrees inclou els continguts que comparteixen les diverses àrees ique permeten explicitar el treball d’aquests mateixos continguts en contextos diferents i evidenciar latransferència d’aprenentatges, un dels aspectes fonamentals del currículum per competències.

Els criteris d’avaluació expressen el tipus i grau d’aprenentatge que s’espera que obtingui l’alumnat en cada àrea i per a cada cicle, d’acord amb els objectius i continguts plantejats.

LES ÀREES

L’estructura de cada àrea és la següent:

• Competències pròpies de l’àrea
• Contribució de l’àrea a les competències bàsiques
• Estructura dels continguts
• Consideracions sobre el desenvolupament del currículum
• Objectius
• Continguts per blocs i cicles
• Connexions amb altres àrees
• Criteris d’avaluació

En cada cicle s’ha de fer com a mínim un treball o projecte interdisciplinari de caire competencial sobre un aspecte de la realitat, amb activitats que requereixin l’aplicació de coneixements de diverses àrees.

En el cicle superior es podrà oferir, de manera opcional per a l’alumnat, una segona llengua estrangera. A l’etapa de l’educació primària hi trobem les àrees de coneixement següents:

• Llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura i aranès, a era Val d’Aran
• Coneixement del medi natural, social i cultural
• Llengua estrangera
• Educació artística
• Educació física
• Matemàtiques
• Educació per a la ciutadania i els drets humans (en un dels cursos del cicle superior)

   

LA DISTRIBUCIÓ HORÀRIA 

Els centres docents han d’organitzar l’horari d’acord amb la seva programació, atenent les necessitats i possibilitats de la seva planificació curricular, especialment si s’organitza per projectes de treball inter- disciplinari, d’acord amb l’edat i els interessos de l’alumnat. En aquesta flexibilització de les hores dedicades a cada àrea, es respecten els horaris globals i l’horari mínim establert per a cadascun dels cicles de l’etapa.

ACTIVITAT

Feu un horari 

No va ser bufar i fer ampolles. En el meu grup som l'Alícia, la Marta, la Cristina i jo; les quatre de seguida vam estar d'acord en que allò que volíem per a la nostra escola era treballar mitjançant projectes. Però clar, s'han de complir unes hores mínimes de cadascuna de les assignatures i s'ha de fer un horari tenint-les en compte. I així vam fer: 

Por als canvis (?)

POR ALS CANVIS(?)

La sessió va començar amb alguns comentaris que en Martí va considerar oportuns a fer-nos. Un dels que més em va agradar va ser el que parlava sobre l'organització de l'aula. Molts dels companys s'havien imaginat la seva aula ideal amb les taules col·locades de forma tradicional.

Ens va fer conscienciar de que no hem de tenir por als canvis. No hem d'organitzar d'aquesta forma una aula si no hi estem d'acord, s'ha demostrat que existeixen molts altres tipus de formacions que són tant o inclús més efectives que no pas la tradicional. L'escola ha d'avançar, en la major mesura possible, per a adaptar-se a la realitat social, la vida quotidiana dels alumnes i els nous estils de vida. 

Com a exemple, el Martí ens va preguntar si algú havia llegit "Quién se ha llevado mi queso" de Spencer Johnson. 

I ja que no en sabia de la seva existència, vaig decidir buscar-lo i llegir-lo. Aquí en tenim la meva reflexió :

 La lectura d'aquesta petita narració, senzilla però carregada de significat, m'ha recordat la importància d'acceptar tot allò que ens passa tant sigui bo com dolent i no deixar mai de caminar i de moure'ns per a aconseguir els nostres objectius. 

Jo fins fa uns mesos no volia acceptar certs canvis però, de mica en mica, vaig anar adonant-me de que jo sóc l'única persona que controla la meva vida, que som humans i ens equivoquem, que dels errors n'aprenem i tots ells són part de nosaltres, de la nostra vida. I aquesta vida és tant perfecta com cap altra perquè és la nostra, ningú més la pot gaudir. Tots hem passat males èpoques, tots estem exposats a un món cruel i injust. Però la llibertat rau dins nostre, i és limitada, però existeixen infinits camins pels quals poder anar i trobar finalment allò desitjat. Si no m'agrada alguna cosa busco solucions per a millorar-ho, si em sento de determinada manera, intento calmar-me i raonar de forma coherent, etc. I sé que sempre que m'esforci el necessari, la recompensa arribarà; ja sigui tard o d'hora.

 "La vida la fa cadascú"

L'arquitecte, dels Amics de les Arts

Ser competent.

Sóc competent en _____ ? 

+ Nois i noies, us considereu competents en anar amb bicicleta? Podríem anar a fer una passejadeta pel passeig de la Barceloneta? 

- Si, i tant! 

+Si la vostra bicicleta s'estigués inclinant cap a l'esquerra, cap on giraries el manillar? 

De respostes n'hi van haver moltes, tots vàrem dir la nostre afirmant que teníem la raó. El cert és que el proper cop que agafi una bicicleta ho comprovaré:

-Doncs bé, jo giraria la bicicleta cap al mateix cantó on s'estigués caient per a així recuperar l'equilibri i avançar...

-Jo faria força amb el cos per a que la bicicleta tornés a la posició inicial...

Si no vàrem saber respondre aquesta pregunta, la qual ningú ens havíem plantejat mai, ens podem seguir considerant competents en anar amb bicicleta?

Ser competent és, segons el diccionari:

i una competència és : 

A partir del que aquestes dues definicions he arribat a una conclusió, potser errònia, més endavant ho sabrem: 

Per exemple:

 Una persona amb un diploma de ciclista és competent per a còrrer un marató. En canvi, aquell qui sap anar amb bici sense caure, ha adquirit la competència d'anar amb bici.  

Després vàrem parlar sobre què necessitem per a aprendre a anar amb bici... i algú va dir:

-Doncs potser és important saber quines són les parts de la bicicleta per a començar a fer-la anar...

TOT AIXÒ?!?!??!?!??!? 

Jo la majoria d'aquestes parts fins era no n'era conscient quan pujava a una bicicleta... però tot i així jo la sé muntar... 

Aleshores... en què quedem? 

I fent-nos aquesta pregunta vam començar a comentar el nostre millor amic com a docents... el currículum. Com bé ens explica en Martí, al currículum vigent (la fotografia de la dreta) ha estat sentenciat de mort i serà substituït per un de nou. 

En les sessions a les que dedicarem la interpretació del currículum farem instància de què és el que varia amb la nova llei (LOMCE) , a què ens haurem d'adaptar i tots els factors que haurem de tenir en compte a l'hora de ser mestres.  

  

ACTIVITAT

"Cazadores de dragones"

A partir d'una historieta que vam veure en format pdf, vam haver de respondre la següent qüestió:

Quines són les matèries que necessitarien els aprenents de caçador de dracs ?

Un cop vam posar en comú les respostes dels diversos grups, vam caure en que només un grup havia tingut en compte la PRÀCTICA. Si comparem aquesta fictícia història de caçadors de dracs amb allò que necessita un mestre... la pràctica és quelcom indispensable per a esdevenir un bon professional. 

Comparem.

ACTIVITAT

Comparació 

Després, per grups, vam pensar : 

DIFERÈNCIES ENTRE L'ARTÍCLE DE DAVINNI I EL CURRÍCULUM DE LA LOE 

En el currículum de la LOE en diferència amb l'article es dóna més èmfasi en interrelacionar els àmbits.
En els dos casos es parla de prioritzar  els continguts importants de cada àrea però al currículum parla sobre la importància de conèixer el grau de dificultat que poden tenir aquests alumnes i quins són els coneixements previs que tenen al respecte.
Al currículum de la LOE es potencia més una seqüència oberta d'aprenentatge (decisions dels alumnes, creativitat, autonomia)
Al currículum es dóna importància a la transdisciplinarietat entre àrees, és a dir, connectar els diversos aprenentatges.
Al currículum es dóna molta importància a planificar el temps. 

Lectura.

Comentem la lectura

Després d'haver llegit la lectura de Lawrence Stenhouse "La investigación del currículum y el arte del profesor" vam posar en comú allò que ens va agradar més o no vam entendre. La majoria de nosaltres vam coincidir en que la comparació amb l'art i amb el teatre amb la educació que l'autor realitza ens va semblar molt apropiada i interessant. A continuació penjo una fotografia amb els meus propis apunts de la lectura en els quals hi ha fragments extrets d'aquesta.

Una de les frases que més em va impactar de la lectura i a la qual vull donar èmfasi és:  "ni profesores ni alumnos reconocen la enseñanza como arte". I és lamentablement cert. Aquí al nostre país actualment no s'atorga la importància que es mereix a l'educació. Comparant-ho amb els sistemes educatius de Corea del Sud i Finlàndia podem observar en els resultats PISA que la nostra posició és preocupant: 

                                                            Resultats de ciències:

I no només venen a ser els resultats de l'informe PISA el que a mi em sembla alarmant, sino la concepció que socialment es té sobre l'educació i dels professors. Aquí, fer la carrera per a estudiar educació moltes persones la tatxen de FÀCIL, "d'enganxar gomets". I no només persones que no cursa la carrera sinó també mateixos estudiants del grau que es queixen d'algunes matèries perquè són "massa difícils" tot dient que "jo no em vaig matricular a Educació Primària per a fer coses difícils". A mi em bull la sang quan escolto o veig actituds que van per l'estil, em pregunto com poden ser tant ignorants de  dir aquestes paraules. Per a mi, ser mestre és dedicació, és paciència, és actualització constant, és la eina de canvi, és energia, és comprensió, és diàleg, és creativitat, és no quedar-se quiet, és esforç, és material a preparar, són tant dies durs com alegres, són problemes dins i fora l'aula, són molts estereotips per a vèncer, són activitats a planejar, són vides a tenir en compte. Tenim a les nostres mans futures persones adultes que hauran d'estar preparades per a viure en societat. No podem permetre que ningú se'n rigui del futur. És clar que observant el passat és més que comprensible que sembli bufar i fer ampolles ser un docent (d'aquells que tenen el llibre com a Bíblia ).
 Però la possibilitat de canvi està en nosaltres, els futurs docents. Nosaltres podem canviar aquest futur, som la base de la societat. Creadors de persones crítiques, creatives i amb motivació. Aquell/a qui no està disposat a canviar i pensa permetre que tot segueixi igual que si us plau, canviï el xip. Tots hem estat alumnes als qui no els ha agradat estudiar perquè som fills d'un sistema educatiu mal formulat. S'ha acabat de veure amb mals ulls l'escola i el coneixement. Fem que la nostra generació lluiti per a acabar amb la ignorància, vagància i la resignació. Girem la truita!

ACTIVITAT

Batejar l'article 

L'aula ideal

L'aula ideal 

El passat dilluns vam començar comentant el roll-playing que faltava debatre, el dels alumnes fent el control. Els companys varen especificar que el seu objectiu a transmetre era que "si hi ha dues mestres és per a que vigilin les dues" i no pas com es mostrava a l'escena, que una de les dues només observava la situació sense aportar res a les intervencions dels alumnes. 

D'aquí sorgiren aquestes dues preguntes: 

• Són necessàries DUES mestres per a vigilar en un examen? 

• Calen exàmens? 

(Silenci a l'aula, tots pensatius.)

Personalment, els exàmens és un assumpte que em fa pensar bastant... Basant-me en la meva pròpia experiència com a alumne i la que conec dels meus amics i amigues, aquesta és la meva reflexió : 

 Si l'objectiu final dels exàmens és aprendre, el procés coixeja. Els alumnes potser si que aproven l'examen, però, també és cert que aquest aprenentatge és bulímic. Després del control ja no recorden (ni volen recordar) els conceptes apresos. 

 I bé, si l'objectiu final de l'escola és aprendre, com ja he dit, perquè no transformar aquestes proves mensuals, setmanals o trimestrals en diàries? És més, perquè no avaluar a un alumne contínuament obesrvant el seu propi procés, esforç, participació, etc. No considero que el fet d'eliminar els exàmens sigui equivalent a no-aprendre, al contrari : potser si els nens i nenes veuen interès a les matèries, apliquen fora de l'aula allò que han fet a dins i aconseguim que vegin l'escola com a quelcom positiu; a l'hora de aplicar els coneixements no els suposarà cap problema respondre les preguntes. M'agradaria reformular la forma d'entendre l'avaluació, un professor no pot pretendre transmetre uns coneixements sense que sàpiga que els seus alumnes estan interessats en aprendre'ls. 

Aleshores van sorgir alguns dubtes, i un d'aquests va ser aquella frase de : "si, seria ideal poder fer un seguiment individualitzat a cada un dels alumnes...però amb l'augment de la ràtio ho tindrem cada cop més fotut..."

De moment, per classe hi poden haver fins a 25 alumnes amb la possibilitat d'excedir-se fins a 28. 

La meva opinió

 És així, i haurem de fer el màxim a d'aquests paràmetres. Està clar que en una classe amb 15 alumnes l'educació individualitzada seria més fàcil. Però de moment no crec que ens haguem de rendir pel simple fet de pensar que "són masses". Tenim eines a favor nostre, tota mena de tecnologies, que podem aprofitar i donar'ls-hi una utilitat educativa i d'organització.

Més tard, vam debatre sobre la igualtat de mestres : Què passa quan en un grup on hi ha dos docents n'hi ha un etiquetat de "bo" i un altre de "dolent", o un de "guai" i l'altre "d'avorrit". 

La meva opinió

La meva intervenció al debat en deferència a la premissa anterior va ser per a dir que cadascú és diferent.S'ha de jugar amb aquesta diversitat de pensaments i formes de ser per a enfortir el camí i finalment complir els objectius. Acceptar els punts forts i febles de cadascú com a mestre, compartir-ho amb els teus iguals i a partir d'aquí buscar la forma ideal d'actuar. Deixar de banda les enveges, les discrepàncies o els gustos i anar  tots a una. 

Un altre tema que va sorgir va ser sobre els vincles i la relació afectiva de les persones que conviuen dins de l'aula. La majoria de nosaltres coincidim en la importància de potenciar-ho. I una de les bases per n'és l'educació emocional, aquí deixo un vídeo:

L'ACTIVITAT

Somia: la teva aula ideal. 

I així vam fer, dibuixar en un paper com seria la nostra aula ideal. La veritat es que hauria necessitat potser dies per a posar en comú totes les idees que tinc sobre l'aula ideal. Aquí en tenim el meu dibuix :

Per a finalitzar, en Martí va compartir amb tota la classe el següent vídeo per a que reflexionéssim i ens qüestionéssim què és allò que podríem fer per a que l'arquitectura i decoració d'una aula repercutís efectivament a l'alumnat: 

 

Comoditat

Llum natural

Espais de lectura